Garanties de les obres de Reforma

En les obres de reforma cal distingir entre la garantia del servei prestat, la garantia dels materials o béns incorporats i, només en determinats casos, el règim de responsabilitats previst a la Llei d’Ordenació de l’Edificació.

Amb caràcter general, les prestacions de serveis a domicili s’han de garantir durant un període mínim de 6 mesos des de la finalització del darrer acte o activitat en què consisteixi la prestació del servei.

Pel que fa als materials, peces, recanvis, aparells, sanitaris, mobiliari, electrodomèstics o altres béns que s’incorporin a l’obra, aquests tenen el termini de garantia legal que correspongui segons la normativa de consum. En el cas de béns nous, el termini general és de 3 anys des del lliurament o, si escau, des de la seva completa instal·lació.

Cal tenir present que les reformes interiors ordinàries no queden sotmeses automàticament al règim de garanties de la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’Ordenació de l’Edificació. Ara bé, aquesta llei sí que pot resultar aplicable a determinades intervencions sobre edificis existents quan alterin la configuració arquitectònica de l’edifici.

A aquests efectes, es consideren intervencions que poden quedar dins l’àmbit de la LOE aquelles que tinguin caràcter d’intervenció total o les intervencions parcials que produeixin una variació essencial de la composició general exterior, la volumetria o el conjunt del sistema estructural, o bé aquelles que tinguin per objecte canviar els usos característics de l’edifici.

En aquests casos, poden resultar aplicables els terminis de responsabilitat previstos a la LOE: 10 anys per danys estructurals que comprometin la resistència mecànica i l’estabilitat de l’edifici, 3 anys per defectes dels elements constructius o de les instal·lacions que afectin els requisits d’habitabilitat, i 1 any per defectes d’execució que afectin elements de terminació o acabat.

Per tant, en les reformes interiors habituals, el criteri general és: 6 mesos de garantia pel servei prestat i 3 anys per als materials o béns nous incorporats, sens perjudici que cada cas concret s’hagi d’analitzar segons l’abast real de la intervenció.

Aquest criteri és coherent amb la resposta de l’Agència Catalana del Consum a la consulta formulada pel Gremi l’any 2022, que distingia entre reformes ordinàries subjectes al Codi de consum i intervencions de gran envergadura que poden quedar dins l’àmbit de la LOE.